El Mistero Buffo és, potser , la peça més important de l'enorme dramatúrgia de Dario Fo.
Una dramatúrgia singular que ha estat construïda pensant més en el treball de l'actor que no en la bellesa del llenguatge.
Dario Fo ha estat sobretot un grandiós actor que ha posat el seu ofici al servei dels oprimits, dels qui no tenen veu perquè se'ls nega; els desposseïts, els expropiats. Aquells qui construeixen la història per haver de sentir, després, com és l'amo el qui els l'explica.
El Mistero Buffo és sobretot això; la recerca d'aquesta veu. Fo es capbussa en la tradició popular per, utilitzant les seves armes més potents, recrear-la i donar-li un volum nou, enorme, ensordidor... Pren el seu material de la llarga tradició de la narració oral, investiga els vestigis dels joglars i en re-elabora tota una col·lecció de peces que són un clam contra el poder i una denúncia dels mecanismes tramposos que ha usat sempre per enganyar-nos i mantenir-nos al lloc on han decidit que hem d'estar.
Mistero Buffo és una reivindicació del treball del joglar. D'aquell joglar de qui, en una de les seves peces, n'explica el naixement i que es presenta a si mateix així: “Joglar jo sóc, que bota i fa volantins, que es burla dels poderosos i us mostra com de ventrudes i envanides són les mentides que inventen les guerres on els degollats som nosaltres”
Aquesta és l'aventura que us proposem. Us hi atreviu?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada